Què em quedo de las sessió d’avui?
La reflexió del blog d’avui no és sobre les classes magistrals sinó sobre la temàtica treballada a l’últim seminari, ja que és un tema de gran importància a treballar amb els nostres infants, però també complicat d’introduir, ja que són conceptes que als nens els hi costa entendre a causa de ser tan abstractes.
El tema del seminari d’avui era sobre l’espai i el temps. Aquests són conceptes diferents però, fortament interrelacionats. Mentre que espai designa un lloc concret dintre d’uns límits, el temps fa referència als fets i esdeveniments de la nostra vida. Aquests dos termes, tal i com ja he comentat, estan relacionats mitjançant el concepte de canvi, ja que aquest és el que prepara a la nostra ment per a ser capaços d’acceptar i assolir totes aquelles variacions.
Així mateix, tant el temps com l’espai els recordem i organitzem a partir del esquemes o representacions mentals, els quals són producte de la constant interacció entre l’experiència sensorial i el context cultural. A partir d’aquestes esquemes som capaços de recordar algun fet important o lloc concret mitjançant un objecte, imatge... Per exemple; a partir d’una fotografia som capaços de recordar que va passar aquell dia tant abans de realitzar la fotografia com després o en quin lloc ens trobàvem.
Per altra banda, l’espai i el temps són els que ens permeten organitzar el nostre dia a dia, per aquest motiu és de gran importància tenir-los presents en l’educació infantil. Que els infants coneguin l’espai on dia a dia desenvolupen les activitats i es segueixin unes pautes o rutines ( marcades pel temps) permet als infants guanyar seguretat i autonomia. A més, cal treballar els conceptes del aquí, ara, després, avui, demà.... ja que permeten als infants anticipar-se al que succeirà, crear esquemes mentals i treballar la descontextualització.
Ara bé, l’ensenyament de l’espai i el temps en educació infantil cal fer-ho, no de forma teòrica, sinó a partir de les vivències dels infants, els contes i les narracions, a partir de demostracions... ja que són dos conceptes que s’aprenen en contacte amb la realitat.
La percepció de l’espai es percep amb el contacte amb l’entorn, ja que permet al infant situar-se a l’espai i reconeixe’l. L’exploració de l’espai va molt lligada a al moviment i els jocs sensorials.
Per altra banda en la percepció del temps incideixen factors com la vista, l’oïda i les sensacions propioceptives que donaran lloc a les nocions de duració, cadència, velocitat, ritme... la percepció més significativa del temps és el ritme, ja que aquest és el que regeix la vida i per tant l’activitat d’una persona al llarg de la seva vida.
Finalment, com a futura mestre, cal tenir present la importància d’ensenyar aquests dos conceptes als nostre infants, ja que no només ajuden al infant a organitzar la vida i desenvolupar-se el dia a dia, sinó que també són conceptes essencials que ajuden a dominar altres àmbits. La estructuració espai-temps és un requisit essencial per els aprenentatges matemàtics, plàstics i musicals, per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, per al coneixement del medi i per a l’adquisició d’hàbits.
Com a futura mestre serè capaç d’ensenyar aquest dos conceptes tan complicats?
Puc ampliar alguna de les idees?
Arrel de la pregunta que m’ha provocat aquesta sessió he decidit buscar informació sobre com, en un futur proper, puc introduir, utilitzar i ensenyar les nocions d’espai i temps als meus infants.
Buscant, buscant... he trobat un article on es comenta la intervenció educativa que cal realitzar per introduir l’espai i temps a l’escola.
A continuació exposaré un breu resum d’aquest article:
La construcció de l’espai i el temps depèn fundamentalment de les experiències de cada infant.
Els objectius de l’aprenentatge d’aquestes nocions pertanyen a diverses àrees o àmbits. Els objectius educatius referents a l’espai es centren en l’adquisició de conceptes bàsics i en resoldre els problemes espacials del context.
Per altra banda, els objectius referents al temps es centre en l’adquisició de prendre consciencia del seu temps personal (ritmes i accions quotidianes, freqüència i regularitat) i aconseguir l’orientació temporal (nocions de present passat i futur).
Les línies metodològiques del procés d’ensenyament-aprenentatge de les nocions espacio-temporals són les següents:
- Utilització d’objectes reals i l’actuació directe sobre aquest i l’exploració de l’entorn.
- La verbalització continua dels conceptes espacials i temporals ja que la paraula és un dels principals símbols que adquireix l’infant.
- Utilitzar el símbols abstractes només per designar un concepte que els infant ja coneguin.
- La vivenciació i la posterior representació d’aquestes vivències.
- La globalització amb experiències, jocs, plàstica, lògic-matemàtica, música, moviment... tenir present l’ensenyament aprenentatge d’aquest conceptes des de totes les àrees però a partir d’activitats pràctiques.
Finalment, per evitar la desorientació en l’espai i el temps caldrà facilitar un seguit de normes:
- Cada cosa té el seu lloc.
- Les activitats han de tenir un inici i un final clarament establerts mitjançant consignes i rutines. Aquest ritual que marca el final de cada activitat és la referència per l’inici de la recollida del material i el canvi d’activitat. Aquest fet donarà seguretat i autonomia als infants.
- Cada activitat s’ha de realitzar a un espai determinat.
- S’establirà un temps per a cada activitat i l’organització de les activitats.
Cal tenir present que l’organització de l’espai i el temps a l’escola té una gran rellevància per a l’adquisició d’aquests conceptes. L’espai físic, juntament amb els objectes que el formen, ha de ser estimulant per tant ha de ser harmònic. L’organització del temps ha de ser organitzada segons les característiques dels alumnes i ha de ser flexible.
Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
La rutina de fer el temps cada matí és una activitat que permet treballar conceptes com el avui, demà, la setmana... alhora que ajuda a organitzar el dia a dia a l’aula ja que els infants saben que cada matí s’ha de fer.


No hay comentarios:
Publicar un comentario