SISENA CLASSE

Didàctica del coneixement del medi social

Què em quedo de las sessió d’avui?

La reflexió del blog d’avui no és sobre les classes magistrals sinó sobre la temàtica treballada a l’últim seminari, ja que és un tema de gran importància a treballar amb els nostres infants, però també complicat d’introduir, ja que són conceptes que als nens els hi costa entendre a causa de ser tan abstractes.

El tema del seminari d’avui era sobre l’espai i el temps. Aquests són conceptes diferents però, fortament interrelacionats. Mentre que espai designa un lloc concret dintre d’uns límits, el temps fa referència als fets i esdeveniments de la nostra vida. Aquests dos termes, tal i com ja he comentat, estan relacionats mitjançant el concepte de canvi, ja que aquest és el que prepara a la nostra ment per a ser capaços d’acceptar i assolir totes aquelles variacions.  

Així mateix, tant el temps com l’espai els recordem i organitzem a partir del esquemes o representacions mentals, els quals són producte de la constant interacció entre l’experiència sensorial i el context cultural. A partir d’aquestes esquemes som capaços de recordar algun fet important o lloc concret mitjançant un objecte, imatge... Per exemple; a partir d’una fotografia som capaços de recordar que va passar aquell dia tant abans de realitzar la fotografia com després o en quin lloc ens trobàvem.

Per altra banda, l’espai i el temps són els que ens permeten organitzar el nostre dia a dia, per aquest motiu és de gran importància tenir-los presents en l’educació infantil. Que els infants coneguin l’espai on dia a dia desenvolupen les activitats i es segueixin unes pautes o rutines ( marcades pel temps) permet als infants guanyar seguretat i autonomia. A més, cal treballar els conceptes del aquí, ara, després, avui, demà.... ja que permeten als infants anticipar-se al que succeirà, crear esquemes mentals i treballar la descontextualització.

Ara bé, l’ensenyament de l’espai i el temps en educació infantil cal fer-ho, no de forma teòrica, sinó a partir de les vivències dels infants, els contes i les narracions, a partir de demostracions... ja que són dos conceptes que s’aprenen en contacte amb la realitat.

La percepció de l’espai es percep amb el contacte amb l’entorn, ja que permet al infant situar-se a l’espai i reconeixe’l. L’exploració de l’espai va molt lligada a al moviment i els jocs sensorials.

Per altra banda en la percepció del temps incideixen factors com la vista, l’oïda i les sensacions propioceptives que donaran lloc a les nocions de duració, cadència, velocitat, ritme... la percepció més significativa del temps és el ritme, ja que aquest és el que regeix la vida i per tant l’activitat d’una persona al llarg de la seva vida.

Finalment, com a futura mestre, cal tenir present la importància d’ensenyar aquests dos conceptes als nostre infants, ja que no només ajuden al infant a organitzar la vida i desenvolupar-se el dia a dia, sinó que també són conceptes essencials que ajuden a dominar altres àmbits. La estructuració espai-temps és un requisit essencial per els aprenentatges matemàtics, plàstics i musicals, per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, per al coneixement del medi i per a l’adquisició d’hàbits.  

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?

Com a futura mestre serè capaç d’ensenyar aquest dos conceptes tan complicats?

Puc ampliar alguna de les idees? 

Arrel de la pregunta que m’ha provocat aquesta sessió he decidit buscar informació sobre com, en un futur proper, puc introduir, utilitzar i ensenyar les nocions d’espai i temps als meus infants.

Buscant, buscant... he trobat un article on es comenta la intervenció educativa que cal realitzar per introduir l’espai i temps a l’escola.

A continuació exposaré un breu resum d’aquest article:

La construcció de l’espai i el temps depèn fundamentalment de les experiències de cada infant.

Els objectius de l’aprenentatge d’aquestes nocions pertanyen a diverses àrees o àmbits. Els objectius educatius referents a l’espai es centren en l’adquisició de conceptes bàsics i en resoldre els problemes espacials del context.

Per altra banda, els objectius referents al temps es centre en l’adquisició de prendre consciencia del seu temps personal (ritmes i accions quotidianes, freqüència i regularitat) i aconseguir l’orientació temporal (nocions de present passat i futur). 

Les línies metodològiques del procés d’ensenyament-aprenentatge de les nocions espacio-temporals són les següents:

• Utilització d’objectes reals i l’actuació directe sobre aquest i l’exploració de l’entorn.
• La verbalització continua dels conceptes espacials i temporals ja que la paraula és un dels principals símbols que adquireix l’infant.
• Utilitzar el símbols abstractes només per designar un concepte que els infant ja coneguin.
• La vivenciació i la posterior representació d’aquestes vivències.
• La globalització amb experiències, jocs,  plàstica, lògic-matemàtica, música, moviment... tenir present l’ensenyament aprenentatge d’aquest conceptes des de totes les àrees però a partir d’activitats pràctiques.

Finalment, per evitar la desorientació en l’espai i el temps caldrà facilitar un seguit de normes:

• Cada cosa té el seu lloc.
• Les activitats han de tenir un inici i un final clarament establerts mitjançant consignes i rutines. Aquest ritual que marca el final de cada activitat és la referència per l’inici de la recollida del material i el canvi d’activitat. Aquest fet donarà seguretat i autonomia als infants.
• Cada activitat s’ha de realitzar a un espai determinat.
• S’establirà un temps per a cada activitat i l’organització de les activitats.

Cal tenir present que l’organització de l’espai i el temps a l’escola té una gran rellevància per a l’adquisició d’aquests conceptes. L’espai físic, juntament amb els objectes que el formen, ha de ser estimulant per tant ha de ser harmònic. L’organització del temps ha de ser organitzada segons les característiques dels alumnes i ha de ser flexible.

Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió

La rutina de fer el temps cada matí és una activitat que permet treballar conceptes com el avui, demà, la setmana... alhora que ajuda a organitzar el dia a dia a l’aula ja que els infants saben que cada matí s’ha de fer.

CINQUENA CLASSE

Didàctica del coneixement del medi natural

Què em quedo de las sessió d’avui? 

Aquesta cinquena sessió està relacionada amb el seminari de la setmana passada en el qual vam realitzar una gimcana per la facultat amb l’objectiu d’adonar-nos del gran ventall de possibilitats que hi ha al nostre voltant per aconseguir que els nostres infants puguin experimentar directament amb l’entorn, visquin experiències significatives, treballin els coneixement de forma més pràctica creant d’aquesta manera activitats funcionals... 

Així mateix, aquesta gimcana també tenia l’objectiu de fer-nos reflexionar sobre el currículum a partir de la realització de diferents activitats a l’entorn.

Arrel de l’activitat de la setmana passada, avui hem reflexionat sobre els continguts que es poden treballar a l’educació infantil a partir de l’entorn.

Aquests continguts o aspectes principals són: en primer lloc, els 4 grans blocs de capacitat que pareixen en el currículum:

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4. Aprendre a conviure i habitar el món.

En segon lloc els àmbits temàtics I els fenòmens que estan relacionats amb cada un dels àmbits, en tercer lloc, aquells conceptes clau que cal treballar amb els infants com homogeneïtat/diversitat, abans/ara/després, aquí/allà… En quart lloc, els procediments i estratègies a seguir dins les quals trobem dos processos principals: els processos comunicatius i els processos de representació. Cal esmentar que aquests últims són, des del meu punt de vista, els més importants, ja que a partir d’ells es treballen els diferents llenguatges; el llenguatge plàstic, el corporal i el matemàtic.

Finalment, hem comentat aquells valors i actituds que com a futures mestres no podem descuidar i que cal que treballem amb els nostres infants.

Un cop explicada la part més teòrica i per poder posar en pràctica tot allò treballat hem realitzat una activitat grupal. Aquesta consistia en triar una de les activitats realitzades durant la gimcana i respondre unes preguntes relacionades amb aquells continguts treballats referents a quines capacitats i àmbits temàtics es treballaven,  quins fenòmens posava a l’abats dels infants, quins conceptes claus es posaven en joc i finalment quin llenguatge potenciava l’activitat.

A partir de l’activitat realitzada avui, però sobretot de la gimcana he pogut adonar-me de la importància de treballar amb l’entorn, però també de la infinitat d’oportunitats que aquest ofereix. Com a mestre crec que és essencial adonar-se de la importància de l’aprenentatge dels continguts de forma significativa i que la millor manera és a partir de l’experimentació i del contacte directe amb allò que ens envolta.

Ara bé, al observar al nostre voltant m’adono que la majoria d’escoles no posseeixen espais exterior dignes, ja que normalment estan envoltades de ciment i/o elements poc motivadors. Arrel d’aquesta idea recordo les paraules de Ferrière: “El nen estima la natura i l’hem ficat en cambres tancades; li agrada donar un objectiu a les seves activitats i l’hi hem tret; li agrada moure’s i l’hem immobilitzat; li agrada parlar i l’hem fet callar; volia raonar i ens dirigíem només a la seva memòria, volia seguir la seva fantasia i l’hem impulsat a fugir-me i volia ser lliure i l’hem ensenyat a obeir passivament”. Paraules que et fan pensar que en cas de no disposar d’espais exteriors favorables, cal obrir les portes de les escoles i anar més enllà de l’entorn de ciment.

Cal obrir les portes de les escoles ja que, tal i com comenta Carme Cols a la revista Infància a Europa; la natura la podem trobar a les places i als racons dels llocs porpres que dia rere dia trepitgem. Llocs privilegiats on, per exemple a l’entorn d’una petita fonts, passen infinitat de coses.

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta? 

Com es pot donar èmfasi a l’experimentació quan des del departament s’obliga a realitzar un determinat nombre de fitxes? Com es pot canviar la mentalitat del mestres per a que realitzin més activitats amb l’entorn quan des del departament es demana i s’obliga a realitzar un determinat nombre de fitxes que no permeten la diversitat?

Puc ampliar alguna de les idees? 

Arrel d’adonar-me de la importància del treball a l’exterior i la meva preocupació com a futura mestre per poder realitzar una tasca tan complicada, ja que les escoles acostumen a ser entorns pobres envoltats de ciment, va arribar a les meves mans la revista número 19 d’Infància a Europa on el tema principal era la importància de jugar a l’exterior. Entre els seus articles vaig trobar un de gran interès per a mi, ja que parlava sobre un projecte concret: “Infants a la natura” que es desenvolupa a les escoles de la ciutat de Zagreb a Croàcia el qual va agradar-me moltíssim i que lamento que no es dugui a terme en les nostres escoles.

A continuació exposaré un resum de l’article:

El programa es va crear, principalment, per als infants de les escoles de les zones urbanes els quals passàvem massa hores a l’interior de l’escola i massa poc temps a l’aire lliure, experimentant amb la natura. Tot i així únicament està destinat per tots els infants de parvulari que estan a punt de començar l’escola primària.

Aquest programa consisteix en una estada de cinc dies i cinc nits a la natura durant la qual els infants poden participar en diverses activitats en un parc enorme, proper a la ciutat de Zagreb, i ple de plantes i vida animal. En l’estada, els infants dormen en cases petites d’ambient familiar.

A part de les cases familiars també hi ha una escola, anomenada pels infants com “escola màgica”, amb un laboratori de recerca, una sala d’estimulació sensorial, una sala de comunicacions, un estudi artístic, una sala fosca per a projeccions i un gran saló amb un escenari.

Les activitats a l’aire lliure ofereixen als infants experiències molt valuoses de la vida a la natura. Els voltants, amb boscos, zones de matolls i diversos animals i plantes donen la possibilitat d’experimentar, explorar i aprendre sobre la natura.

Durant la seva estada els infants poden escollir entre diferents activitats segons les seves preferències: a la primavera poden observar com els ocells fan els seus nius als arbres, i els escolten piular. Als prats observen petits insectes i cargols, es fixen el els diferents caus... A “l’escola màgica” s’encarreguen dels peixos de l’aquari i dels insectes de l’insectari, activitats que els ajuden a desenvolupar les seves habilitats d’atenció i de responsabilitat pels animals.

Els infants també gaudeixen de l’oportunitat de descobrir la varietat de la flora del bosc, aprendre a identificar els arbres per les fulles, els fruits etc. Finalment, poden ampliar, observar i recrear totes aquestes experiències al laboratori de recerca.

En definitiva; el programa fomenta un aprenentatge sensorial, un aprenentatge a través d’experiències positives directes i aventures a la natura, així com un desenvolupament dels sentits i la responsabilitat cap a la natura.

Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió

Didàctica del coneixement del medi social

Què em quedo de las sessió d’avui? 

La sessió d’avui l’hem dedicada a parlar sobre el currículum. Així doncs hem comentat que a l’hora de treballar amb els nostres infants posem en joc  3 tipus de currículums; el currículum ocult que es basa en la cosmovisió del docent i les decisions i creences del centre; el currículum pràctic en el qual queden plasmades les idees creatives, els recursos i models que utilitza el centre i finalment el currículum explícit, és a dir, l’oficial en el qual queden plasmades aquelles capacitats i objectius que cal treballar amb els nostres infants.

Tot i que és complicat establir vincles entre aquest 3 currículums cal que el dia de demà, com a mestres, fem tot el possible per a tenir-los tots presents a l’hora de plantejar les nostres activitats i el treball a l’aula.

Per adonar-nos de la importància de tenir present el currículum a l’hora de plantejar les activitats se’ns ha proposat que cada grup expliqués a la classe l’activitat proposada per la gimcana i creada per nosaltres mateixos. Arrel d’aquí, entre tots, hem comentat com la duríem a terme, quines capacitats i objectiu del currículum explícit apareixen i quins valors i actituds, és a dir el currículum ocult, treballem.

La nostre activitat consistia en l’observació dels ocells que podem trobar a l’Autònoma a partir de la utilització de materials com prismàtics i papers per dibuixar el que veuen. A partir d’aquí treballem els seu hàbitat, que mengen, com són...

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta? 

En que consisteix realment el currículum pràctic? El mestres posen en joc els 3 currículum contínuament o donen més èmfasi a un o altre?

Com és possible tenir en compte tos tres dia rere dia a cada activitat?

Puc ampliar alguna de les idees? 

Considero que no puc ampliar cap idea,  ja que únicament hem treballat els tres tipus de currículums i hem comentat les activitat realitzades per a cada grup.

Així mateix, tot i que he buscat informació sobre el currículum pràctic, ja que no va quedar-me clar no he trobat res.

Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió

Infant realitzant una activitat a l’entorn; concretament l’observació dels ocells que era la nostra activitat proposada.

QUARTA CLASSE

La quarta sessió de l’assignatura de medi natural la realitzaré conjuntament amb la de medi social, ja que considero que les dues estan interrelacionades i tenen com a nexe d’unió la conferència realitzada. Aquesta és l’activitat que més importància dono d’aquell dia.

Què em quedo de las sessió d’avui?

El dia d’avui l’hem començat envoltades de deixalles per tot arreu, ja que ahir va ser la festa de L’autònoma i com era d’esperar la Universitat ha deixat de ser un lloc tranquil, envoltat de natura i on es respira aire pur per convertir-se en un gran abocador.

Com a vegades el destí és capritxos just avui, envoltades de tanta “merda”, ens ha tocat assistir a una conferència realitzada per la Rosa Tarín que prové de la XESC (Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Catalunya) i en la qual el tema a tractar era sobre l’educació per la sostenibilitat a l’Escola Bressol.

La conferència és basa en dos aspectes claus; per una banda sobre la millora de la qualitat dels espais d’interacció i per l’altre sobre quins canvis cal realitzar en la cultura escolar per aconseguir un centre sostenible.

Tot i així, abans de parlar sobre aquest dos aspectes hem realitzat una breu introducció sobre que és l’educació ambiental, l’educació per la sostenibilitat i sobre quines capacitats i competències apareixen al currículum relacionades amb aquest tema.

A partir d’aquí, decideixo buscar en el currículum d’educació infantil quines capacitats i competències apareixen que estiguin relacionades amb la sostenibilitat. Tot i ser un tema de gran importància que considero que s’ha de treballar des de ben petits per tal de conscienciar-los, m’he adonat que es fa poca o cap menció al treball pel medi ambient. Segurament són valors que es treballen de forma implícita a través del currículum ocult però considero que haurien d’aparèixer en el currículum explícit, ja que d’aquesta forma ens asseguraríem que es treballessin. Molts cops els valors del currículum ocult estan influenciats o depenen de les creences i idees de cada docent.

Així mateix algunes idees que trobo interessants a destacar de la conferència sobre tot perquè crec que com a futura mestre que vol treballar la sostenibilitat amb els seus infants i fer-los conscients de la importància del medi natural que ens envolta i la necessitat de respectar-lo i cuidar-lo; cal tenir en compte.

-          Per tal d’aconseguir la sostenibilitat en els nostres centre cal la coordinació i participació entre el professorat, l’alumnat i l’entorn que ens envolta.

-          Cal remarcar en el currículum aquesta idea de millora de la qualitat ambiental a partir d’explicitar més objectiu relacionats amb aquest tema, formes d’actuar, activitats proposades...

-          Tenir molt en compte l’entorn físic i els materials a utilitzar.

-          El canvi cap a la sostenibilitat és una tasca de tots.

-          Ressaltar la importància de crear espais de comunicació i interacció on, tota la comunitat educativa, pugui reflexionar i debatre sobre noves idees favorables cap al medi ambient.

Un cop acabada la conferència hem realitzat el bloc de medi social on hem reflexionat sobre aquesta, però també sobre el penós estat de la Universitat. A partir d’aquí hem comentat possible solucions per aquest gran problema com per exemple posar més papereres i contenidors, que des de les paradetes es conscienciï a la gent sobre el reciclatge o fins i tot que els propis organitzadors de les paradetes ajudessin a netejar, ja que tots hi estem implicats.

Finalment, com a futures mestres, hem comentat idees sobre com podríem treballar amb els infants la consciència cap a la diversitat i el medi ambient.

Per concloure el bloc m’agradaria acabar amb una reflexió a la qual he arribat a partir de la lectura d’un article:

Els educadors, en general, no presentem suficient atenció a aquest fet. Sovint som els primers que a l’aula no presentem atenció al reciclatge o la reutilització de materials. Sovint anem per la via fàcil i comprem allò que necessitem abans d’intentar construir-ho nosaltres amb altres materials. Cal, per això, assumir un compromís amb l’objectiu que tota l’educació, tant la formal com la informal, parem atenció la situació del món i siguem capaços de proporcionar una percepció adient dels problemes i fomentar actituds i comportaments favorables per a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible. Es tracta de formar ciutadans i ciutadanes conscients de la gravetat i caràcter global dels problemes i preparats per participar en la presa fonamentada de decisions i ser conscients que nosaltres com a mestres som un gran referents per als nostres infants i que per tant no podem pretendre ensenyar aquest valors i demanar al nens que respectin el seu entorn si posteriorment nosaltres no els tenim interioritzats ni els duem a terme.

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?

Com és possible que gent adulta siguem tan irresponsables? És aquesta l’Educació per la sostenibilitat que volem ensenyar als nostres infants?

Com és possible que persones que en un futur proper seran un gran model de referència pels seus infants es comportin d’aquesta manera?

Com és possible conscienciar a les escoles per canviar la seva visió cap a uns centre cada cop més sostenibles?

 Puc ampliar alguna de les idees?

 Aquest cop per poder ampliar les idees sobre el tema de la sostenibilitat i conscient de que és un tema de gran importància he decidit buscar a la pàgina web de la Generalitat per veure quina importància dóna al tema, quines idees proposa o fins i tot si ho té en compte.

En aquesta pàgina he pogut trobar per una banda quins suports educatius ofereix la generalitat per ajudar a les escoles en aquesta tasca, una explicació sobre les escoles verdes, el cens d’entitats d’educació ambiental i un enllaç on explica que és el XESC (Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Catalunya).

A partir d’aquí he pogut conèixer més a fons els recursos que en principi es destinen o s’haurien de destinar,  ja que realment no en sabia gens sobre aquest tema.

A continuació afegeixo l’enllaç per a que tothom ho pugui llegir:

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextchannel=0e0d5ac67c597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextoid=0e0d5ac67c597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió

 

Una mostra clara de la importància de la sostenibilitat. Si no ens preocupem pel medi ambient acabarem destruint llocs tan fantàstics