El dia d’avui l’hem començat envoltades de deixalles per tot arreu, ja que ahir va ser la festa de L’autònoma i com era d’esperar la Universitat ha deixat de ser un lloc tranquil, envoltat de natura i on es respira aire pur per convertir-se en un gran abocador.
Com a vegades el destí és capritxos just avui, envoltades de tanta “merda”, ens ha tocat assistir a una conferència realitzada per la Rosa Tarín que prové de la XESC (Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Catalunya) i en la qual el tema a tractar era sobre l’educació per la sostenibilitat a l’Escola Bressol.
La conferència és basa en dos aspectes claus; per una banda sobre la millora de la qualitat dels espais d’interacció i per l’altre sobre quins canvis cal realitzar en la cultura escolar per aconseguir un centre sostenible.
Tot i així, abans de parlar sobre aquest dos aspectes hem realitzat una breu introducció sobre que és l’educació ambiental, l’educació per la sostenibilitat i sobre quines capacitats i competències apareixen al currículum relacionades amb aquest tema.
A partir d’aquí, decideixo buscar en el currículum d’educació infantil quines capacitats i competències apareixen que estiguin relacionades amb la sostenibilitat. Tot i ser un tema de gran importància que considero que s’ha de treballar des de ben petits per tal de conscienciar-los, m’he adonat que es fa poca o cap menció al treball pel medi ambient. Segurament són valors que es treballen de forma implícita a través del currículum ocult però considero que haurien d’aparèixer en el currículum explícit, ja que d’aquesta forma ens asseguraríem que es treballessin. Molts cops els valors del currículum ocult estan influenciats o depenen de les creences i idees de cada docent.
Així mateix algunes idees que trobo interessants a destacar de la conferència sobre tot perquè crec que com a futura mestre que vol treballar la sostenibilitat amb els seus infants i fer-los conscients de la importància del medi natural que ens envolta i la necessitat de respectar-lo i cuidar-lo; cal tenir en compte.
- Per tal d’aconseguir la sostenibilitat en els nostres centre cal la coordinació i participació entre el professorat, l’alumnat i l’entorn que ens envolta.
- Cal remarcar en el currículum aquesta idea de millora de la qualitat ambiental a partir d’explicitar més objectiu relacionats amb aquest tema, formes d’actuar, activitats proposades...
- Tenir molt en compte l’entorn físic i els materials a utilitzar.
- El canvi cap a la sostenibilitat és una tasca de tots.
- Ressaltar la importància de crear espais de comunicació i interacció on, tota la comunitat educativa, pugui reflexionar i debatre sobre noves idees favorables cap al medi ambient.
Un cop acabada la conferència hem realitzat el bloc de medi social on hem reflexionat sobre aquesta, però també sobre el penós estat de la Universitat. A partir d’aquí hem comentat possible solucions per aquest gran problema com per exemple posar més papereres i contenidors, que des de les paradetes es conscienciï a la gent sobre el reciclatge o fins i tot que els propis organitzadors de les paradetes ajudessin a netejar, ja que tots hi estem implicats.
Finalment, com a futures mestres, hem comentat idees sobre com podríem treballar amb els infants la consciència cap a la diversitat i el medi ambient.
Per concloure el bloc m’agradaria acabar amb una reflexió a la qual he arribat a partir de la lectura d’un article:
Els educadors, en general, no presentem suficient atenció a aquest fet. Sovint som els primers que a l’aula no presentem atenció al reciclatge o la reutilització de materials. Sovint anem per la via fàcil i comprem allò que necessitem abans d’intentar construir-ho nosaltres amb altres materials. Cal, per això, assumir un compromís amb l’objectiu que tota l’educació, tant la formal com la informal, parem atenció la situació del món i siguem capaços de proporcionar una percepció adient dels problemes i fomentar actituds i comportaments favorables per a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible. Es tracta de formar ciutadans i ciutadanes conscients de la gravetat i caràcter global dels problemes i preparats per participar en la presa fonamentada de decisions i ser conscients que nosaltres com a mestres som un gran referents per als nostres infants i que per tant no podem pretendre ensenyar aquest valors i demanar al nens que respectin el seu entorn si posteriorment nosaltres no els tenim interioritzats ni els duem a terme.
La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
Com és possible que gent adulta siguem tan irresponsables? És aquesta l’Educació per la sostenibilitat que volem ensenyar als nostres infants?
Com és possible que persones que en un futur proper seran un gran model de referència pels seus infants es comportin d’aquesta manera?
Com és possible conscienciar a les escoles per canviar la seva visió cap a uns centre cada cop més sostenibles?
En aquesta pàgina he pogut trobar per una banda quins suports educatius ofereix la generalitat per ajudar a les escoles en aquesta tasca, una explicació sobre les escoles verdes, el cens d’entitats d’educació ambiental i un enllaç on explica que és el XESC (Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Catalunya).
A partir d’aquí he pogut conèixer més a fons els recursos que en principi es destinen o s’haurien de destinar, ja que realment no en sabia gens sobre aquest tema.
A continuació afegeixo l’enllaç per a que tothom ho pugui llegir:
Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
Una mostra clara de la importància de la sostenibilitat. Si no ens preocupem pel medi ambient acabarem destruint llocs tan fantàstics
No hay comentarios:
Publicar un comentario