domingo, 30 de octubre de 2011

TERCERA CLASSE

Didàctica del coneixement del medi natural
 
Què em quedo de las sessió d’avui?


La sessió d’avui l’hem dedicada a parlar sobre com aconseguir un món més sostenible a partir de l’escola infantil, és a dir, com a mestres aprofitar l’escola i més concretament les activitats relacionades amb les ciències naturals per tal de conscienciar als nostres infants sobre la importància de protegir el nostre planeta.

Per tal de prendre consciència de la importància de crear escoles sostenibles i de realitzar activitats de conscienciació hem realitzat dues tasques. En primer lloc i de forma individual hem pensat i triat quin és el nostre desig per un món més sostenible. En aquest cas el meu és: “conscienciar a tothom de la importància dels boscos i els ecosistemes en la nostre vida”.

En segon lloc, per grups, hem triat un dels principis de la carta a la terra; un document que vol remarcar les fites per aconseguir un món on es conservin les diversitats tant naturals com culturals.
El nostre principi ha estat “el respecte a la vida i la terra en tota la seva diversitat”.
Un cop triat el principi hem pensat quines activitats i accions faríem amb els nostres infants per tal de poder treballar-lo. Algunes accions triades han estat les següents:

-          Tenir plantes i/o animals a classe i tenir cura d’ells.
-          Promoure el reciclatge, un exemple seria a partir de reutilitzar els materials.
-          Realitzar excursions amb els infants al bosc.
-          Treballar valors com l’empatia.
 
A partir d’aquesta última tasca m’he adonat que totes aquelles activitats relacionades amb la sostenibilitat i la conscienciació estan lligades amb els principis de la carta da la terra i per tant, com a futura mestre els hauré de tenir molt presents a l’hora de plantejar les meves activitats.

Així mateix, com a mestres, a part de les activitats concretes a l’aula o a l’entorn, cal que tinguem present que també existeixen activitats a gran escala, és a dir, que involucren a tota la comunitat educativa com poden ser l’Agenda 21, el programa Comenius o el programa Escoles verdes.

Finalment, cal remarcar que la tasca de crear escoles sostenibles i de conscienciar als nostres infant no és únicament responsabilitat dels mestres, sinó també de la família i la societat. Cuidar el planeta és una tasca de tots, per aquest motiu cal que TOTS siguem conscients dels problemes del nostre planeta i lluitem per un canvi social i educatiu que promogui la sostenibilitat. 

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
Que és concretament el programa Escoles Verdes? En que consisteix?
Totes aquelles escoles que defensen ser escoles verdes o que treballen a partir de programes com l’Agenda 21, ho són realment?

Puc ampliar alguna de les idees?
La sessió d’avui m’ha fet replantejar-me si realment conec a fons les activitats, metodologies o programes que existeixen per crear escoles sostenibles on es treballi la importància de protegir el nostre planeta.
A partir d’aquí m’he adonat que en un moment o altre es sentit a parlar  o he treballat a partir d’algun dels programes existents. Ara bé, també m’he adonat que hi ha un dels programes “escoles verdes” que tot i saber que existeix i haver sentit a parlar d’ell infinitat de vegades és l´únic que realment no se exactament en que consisteix. Per aquest motiu he buscat informació sobre ell i he fet una breu síntesis sobre el document de la Generalitat on ho explica.

El programa Escoles Verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

Per tant, aquest programa té l’objectiu de millorar les escoles a partir de sensibilitzar, dinamitzar i donar suport a la comunitat educativa per tal que incorpori els principis i els valors de la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida escolar.

Per tal de promoure aquest canvi cultural en el centre, el programa es basa en quatre eixos d’acció: el currículum, l'organització i la participació, la gestió sostenible de recursos i materials i la implicació en l'entorn. Així doncs, entén que el procés educatiu que ha de provocar aquest canvi no només es dóna a l'aula, sinó també en tots els moments i espais de la vida escolar.

Ara bé, per tal que una escola pugui entrar a formar part del programa escoles verdes cal que accepti uns compromisos. Aquest són:
 
Voluntat explícita del centre de participar en el programa: la decisió d’incorporar-se la de prendre tota la comunitat educativa ja que és un programa de centre.

Compromís de formació continuada: per tal que el professorat esdevingui un actor central del procés de canvi.   
Organització i participació. Com ja he esmentat en el primer punt és un programa que involucra a tota la comunitat educativa per tant aquesta a d’estar disposada a participar i cal que es busquin metodologies per tal de fomentar aquesta participació, principalment la de l’alumnat.




Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
En aquest cas he triat dos vídeos.
El primer es titula “la tierra está enferma” i és una petita historia de dibuixos a partir de la qual es mostren alguns del problemes i “malalties” que està patint la terra a causa de les persones.

El segon és un reportatge d’una iniciativa del programa “yo con la naturaleza” que es duu a terme a l’escola Alfonso X fomentada  pels vivers municipals. L’activitat consisteix en proporcionar una planta a cada infant de l’escola per tal que aprenguin a cuidar-la i d’aquesta manera conscienciar-los de la seva importància. 
 


Didàctica del coneixement del medi social 


Què em quedo de las sessió d’avui?
En aquesta tercera sessió de didàctica del medi social hem iniciat un nou bloc. Aquest es basa principalment en els contes ja que, els contes són un gran recurs per treballar una amplia gama de conceptes i temàtiques amb els infants.
Així mateix, a partir dels contes els infants poden crear els seus propis coneixements o idees sobre un determinat tema.

Ara bé, explicar un conte correctament no és gens fàcil, per tant per fer-ho bé cal tenir presents una sèrie de criteris com per exemple el ritme, l’entonació, la mirada, l’ambientació, l’expressivitat, la gestualitat i la participació dels alumnes entre molts altres.

A partir del criteri de la participació hem comentat que els infants tenen tres tipus de canals o forma d’actuar davant les activitats. Durant la realització d’una activitat trobem, en primer lloc, a aquells infants més sinestèsics, és a dir, aquells als quals els hi costa estar asseguts molta estona, que es distreuen fàcilment... En segon lloc, a aquells infants anomenats visuals, que aprenen a partir d’una memòria més fotogràfica. Finalment trobem a aquells infants auditius els quals estan molt tranquils i quiets escoltant tot el que es diu.
Aquest canals es poden donar de forma individual o conjunta en un infant

Davant d’aquesta situació els mestres hem de ser capaços de formular i plantejar activitats que puguin complaure a tots els alumnes, alhora que potenciem els tres canals. Per exemple, si com a mestres ens trobem un infant auditiu, cal que potenciem aquest canal, però també els altres com el sinestèsic per tal que l’infant aprengui a participar de forma més activa en les activitats.

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
Com podem fer els mestres per  posar en practica tots aquest criteris? Resulta tan complicat explicar un conte als infants?
Serè capaç d’explicar un conte seguint tot aquests criteris? aconseguiré capat l’atenció dels meus alumnes?  


Puc ampliar alguna de les idees?
Per ampliar les idees d’aquesta sessió sobre els contes m’he basat en un article de Estefania de la Cruz Leon titulat: la importancia de los cuentos en educación infantil.
En aquest article és remarquen els principals trets pels quals l’explicació de contes en l’etapa d’educació infantil és de gran importància pel desenvolupament tant personal com cognitiu dels infants.

A partir de la lectura de l’article he extret aquelles idees més interessants i que més han centrat la meva atenció. Aquestes són les següents:

-          Els contes són l’element formatiu per excel·lència tant de la nostre forma de ser com d’actuar ja que, ens mostren valors com la cooperació, el que esta bé, malament, la solidaritat, el respecte, l’ajuda...
-          A partir dels contes els infants projecten les seves necessitats i temors, per aquest motiu segurament ens demanaran que els hi llegim una i altre vegada aquells contes que els hi proporcionin seguretat y confiança. Per tant, la narració no ens interessa tant pel seu valor literari sinó per la relació interpersonal que s’estableix entre l’infant i l’adult.
-          Els contes afavoreixen les relacions interpersonals. Ara bé, això passa quan expliquem el conte i no el llegim, ja que al explicar-lo permetem al infant participar per igual en aquesta narració enfortint en vincle creat entre l’adult i el nen.

Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
En aquest cas he triat una imatge de la faula: la llebre i la tortuga ja que és uns dels contes que més m’agradaven de petita i a partir del qual es poden treballar diferents valors, més concretament,  la constància i l’esforç.







domingo, 16 de octubre de 2011

SEGONA CLASSE

Didàctica del coneixement del medi natural

Què em quedo de las sessió d’avui?
La segona sessió en gran grup l’hem iniciada mitjançant una reflexió a partir de la pregunta: Que creiem que farem en aquesta assignatura?

En aquesta assignatura creixerem com a persones a partir del que sabem, ens agrada... No a partir d’assimilar conceptes. Serà una assignatura vivencial a partir de moltes activitats que ens permetran reflexionar i actuar.

Nosaltres, com a futures mestres, haurem de plantejar a les aules, tal i com es planteja en aquesta assignatura, activitats que permetin als infants créixer i aprendre a partir de les experiències directes amb l’entorn, ja que d’aquesta manera ens trobarem amb constants fons d’emoció i curiositat inesgotables i continues preguntes a les que buscar resposta, aconseguint d’aquesta manera que l’aprenentatge dels nostres infants sigui més significatiu i enriquidor per a ells. Com a futures mestres hem de tenir present que les aules no han de ser un lloc on els infants vagin a seure, escoltar i assimilar conceptes, sinó un lloc de constant experimentació i observació.

A continuació hem realitzat una exercici per reflexionar sobre quina és la metodologia més utilitzada per les escoles a l’hora de posposar i realitzar activitats de ciències.  Un cop finalitzada la practica he arribat a la conclusió que la majoria d’escoles utilitzen activitats de demostració on és el mestre qui realitza “l’experiment” amb l’objectiu que els alumnes arribin, mitjançant l’observació,  a un coneixement concret que realment no proporciona un significatiu ja que cal tenir present que davant d’una activitat no tots els infants aprenen el mateix, sinó que cada un es centre en allò que més li crida l’atenció. 
En aquest cas els  infants aprenen a partir d’interioritzar tots aquells conceptes explicats pel mestre i no pas a partir d’implicar-se directament en “l’experiment”.

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta? 
Arribarà un moment que aquest tipus de model didàctic estigui present en totes les escoles? Com podem aconseguir desfer-nos de les metodologies “obsoletes” com les fitxes per passar a una metodologia basada en l’experimentació?


Puc ampliar alguna de les idees?
El Maig d’aquest any vaig assistir a les portes obertes de la primera escola pública activa que han creat al meu barri ja que, tot i saber en que consisteixen aquest tipus d’escoles, encara tenia molts dubtes.

La principal característica d’aquesta escola és que no hi ha aules convencionals, sinó quatre espais d’aprenentatge i convivència a partir dels quals els infants poden aprendre, cadascú al seu ritme, a desenvolupar les seves característiques mentals i físiques.
En segon lloc, l’escola és un espai d’acollida i participació pels pares els quals són de gran importància dins del centre.  

Així mateix, les escoles amb una pedagogia activa permeten establir una organització dels docents dirigida, per una banda, a eliminar la passivitat dels alumnes i la memorització de conceptes i, per l’altre, a utilitzar una didàctica d’experimentació i resposta on els alumnes són els encarregats de buscar la solució a les preguntes que ells mateixos plantegen. En aquest tipus d’escoles l’infant passa a ser el protagonista del seu propi aprenentatge mentre que el docent passa a desenvolupar la tasca de guia.


Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió

Infants experimentant amb elements de la tardor


Didàctica del coneixement del medi social

Què em quedo de las sessió d’avui?
La sessió d’avui l’hem dedicada a parlar sobre l’àrea de coneixement del medi social a l’educació infantil. Per fer-ho hem observat i analitzat el currículum d’educació infantil en el qual ens hem adonat que hi apareixen una sèrie d’objectius i finalitats per orientar l’acció del docent en les propostes educatives que realitzi.  

Un cop analitzat el currículum m’he adonat que existeixen 4 grans apartats o idees que orienten l’acció del docent:

1)      Cal que els mestres siguem coherents entre allò que fem i pensem, per tant ha d’haver una relació entre la teoria i la pràctica.
2)      Els mestres hem d’entendre als infants com a subjectes actius, és a dir, saber que posseeixen uns coneixements previs i treballar a partir d’aquests per tal que siguin els mateixos infants qui construeixin el seus propis coneixements. Cal treballar a partir d’una metodologia constructivista en la qual l’infant passa a ser el protagonista del seu aprenentatge mentre el mestre passa a desenvolupar el paper de guia.
3)      Els mestres hem de ser capaços de treballa i transmetre als infants una sèrie de valors importants en la primera etapa d’educació infantil, ja que posteriorment seran els que marcaran la forma de ser dels nostres alumnes. 
Cal ensenyar-los-hi valors com la solidaritat, el respecte, la empatia, l’autonomia i l’esperit crític, entre d’altres.
4)      A més a més, com a mestres hem de deixar els perjudicis de banda, ja que aquests de forma més directe o indirecte afecten als nostres infants. No podem fomentar i treballar valors com la empatia, el respecte o la solidaritat i després nosaltres tenir perjudicis de classe social, ètnia, gènere...

Els mestres ens convertim en un model de referència per a molts infants, per tant cal que tinguem molt presents quines actituds, valors, objectius... volem treballar i mostrar als nostres alumnes ja que seran aquest, juntament amb els de les famílies, els que els infants adoptaran. No podem treballar el valor de la solidaritat i el respecte i posteriorment nosaltres a l’aula discriminar algun alumne. Cal ser coherents entre tot allò que fem i pensem tenint en compte que els alumnes aprenen allò que veuen i experimenten en ells mateixos.

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?

Puc ampliar alguna de les idees?
A parir de la lectura de  Benjam, Pilar. (1997). Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria. Barcelona: ed. Horsori. M’he adonat que una de les principals finalitats que tenen les ciències socials és aconseguir una educació que ens guiï cap al canvi, una educació que desenvolupi l’esperit crític dels nostres infants davant del món, en definitiva aconseguir, tal i com expressa el títol del capítol, una educació per la democràcia.

Mitjançant l’educació de les ciències socials s’intenta que els alumnes aprenguin i coneguin una sèrie de valors democràtics que són, segons Benjam, Pilar (1997), els següents:

1)       Respectar la dignitat d’un mateix i dels altres. Aquesta dignitat suposa reconèixer la igualtat i la llibertat de de totes les persones.
2)      Educar en la participació. En aquest cas la participació s’entén com a la cooperació i el treball conjunt entre totes les persones per tal de poder arribar a un consens just i igualitari per tothom.
Dins del valor de la participació trobem altres valors com la tolerància i el diàleg, és a dir, tothom té dret a expressar la seva opinió i a ser escoltat.
3)   Identificar, valorar, y comprendre els trets distintius i plurals de les comunitats amb les que l’alumne s’identifica, alhora que també es valoren i identifiquen les característiques d’altre comunitats.
4)     Cuidar i valorar la herència natural que hem rebut. En aquest cas aquest valor fa referencia al fet que els alumnes han d’entendre el valor de la natura i aprendre a protegir-la i cuidar-la a partir d’adoptar accions ecologistes com reciclar, reutilitzar, no malgastar les recursos no renovables...

Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
En aquest cas he triat un video titula: “los otros niños del mundo” on surt una cançó acompanyada d’imatges que fomenta i treballa el valor de la igualtat i el respecte  ja que, com he comentat en el primer apartat, són dos dels valors primordials que cal mostrar als nostres infants. 







miércoles, 5 de octubre de 2011

PRIMERA CLASSE

Avui hem iniciat l'assignatura de Didàctica del coneixement del medi natural i social.
Com és el primer dia hem començat la classe amb una presentació sobre la metodologia, els objectius, les activats... que realitzarem durant el curs. A continuació ja ens hem endinsat en les dues primeres classes en gran grup.

Didàctica del coneixement del medi natural


Què em quedo de las sessió d’avui?
La classe d'avui l'hem iniciada a partir d'una activitat en la qual calia escriure un breu text, a nivell individual, sobre el treball del medi que ens agradaria fer amb els infants. A continuació, en petits grups, hem exposat les nostre idees i hem buscat 5 paraules que recollissin les idees comunes de tots els membres.

Aquestes 5 paraules són: Experimentar, descoberta, despertar la curiositat, observar i gaudir.

Finalment hem penjat aquestes 5 paraules en un moral, però separant-les els criteris següents:
  • Maneres de col·laborar.
  • Maneres de sentir.
  • Maneres de pensar.
  • Maneres d'actuar.
  • Maneres de comunicar.
Aquestes cinc “maneres” són els cinc eixos principals que cal treballar amb els infants a l'aula. Ara bé, a partir de penjar els cartonets amb les paraules ens hem adonat que no els hi donem la mateixa importància a tots, ja que l'apartat de comunicació, per exemple, era un del més fluixos. Per aquest motiu, com a futurs mestres cal que tinguem molt presents aquest eixos per tal de treballar-los tots i d'una forma equitativa amb els infants.


La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
La principal pegunta que em ve al cap després de la sessió d'avui és: com es pot fer per millorar aquests apartats més fluixos com la comunicació? Com es pot ajudar als infants a ser capaços de comunicar-se i sentir quan nosaltres som els primer que no ho fem i ens costa?


Puc ampliar alguna de les idees?
L’altre dia mentre buscava una imatge o video que expresses la idea central de la sessió vaig trobar un article de psicologia titulat “La comunicació, una necessidad de la escuela de hoy”.

En aquest vaig centrar-me principalment en l’apartat” la comunicación en las aules” ja que com a futura mestre era el que més proper quedava a la meva professió. A partir d’aquest apartat he pogut conèixer els 3 models d’educació associats als models de comunicació segons la classificació de J.Díaz Bordenave (Ojalvo,1995). 
  • Educació amb èmfasis en els continguts: El mestre assumeix el rol protagonista com a transmissor dels coneixements mentre que l’estudiant es col·locat en una posició d’ignorància.
  • Educació amb èmfasis en els efectes. Representa un intent d’activar l’educació a partir de la introducció de mitjans tècnics. Tot i així el mestre segueix tenint el rol protagonista i la comunicació és unidireccional.
  • Educació amb èmfasis en el procés: La comunicació en aquest model és un procés interactiu ja que s’estimula el intercanvi d’informació entre alumnes i professors i entre els propis alumnes.
Actualment a les nostres aules encara tenen molt pes els dos primer models per aquest motiu és essencial que com a futurs mestres ens conscienciem de la importància d’una bona comunicació dins les aules i recordem que els infants són els principals protagonistes dins les aules.


Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió








Didàctica del coneixement del medi social

Per realitzar la reflexió de la primera classe de coneixement del medi no seguiré les pautes establertes, com en la majoria de casos faré, sinó que utilitzaré la reflexió que el professor ens va demanar com a “deures” sobre les 5 imatges treballades a classe. Aprofitaré aquesta reflexió, ja que considero que, tot i que no de forma explicita, apareixen els 4 apartat essencials que cal seguir per la creació del blog.

REFLEXIÓ SOBRE 5 IMATGES

Primera imatge: en aquesta primera imatge es podien observar diferents formes de xarxa. La societat és una gran xarxa on tots els individus estem connectat i per tant, cada fet i circumstància afecta de forma positiva o negativa als altres. Cal ser conscients que no estem sols, sinó que convivim amb un gran nombre de persones diferents a nosaltres però que són qui ens permeten créixer i evolucionar.

Crec que tots estem lligats d'una manera o altre i per tant cal tenir presents les conseqüències dels nostres actes no únicament a nivell individual. Per aquest motiu cal que aprenguem i alhora, ensenyem als infants a saber conviure, treballar col·lectivament.... Fer-los entendre que d'una manera o altre tots estem connectats.

Segona imatge: en aquesta es podia observar el dibuix d'un món en el qual no s'apreciaven els continents, sinó que estava format per espais de terra sense un ordre ni una situació concreta.

El principal interrogant que em sorgeix a partir d’observar les diferents imatges és: com representem el món?

A partir d'aquesta imatge i d’allò comentat a classe, considero que les formes com els infants o fins i tot els adults representem el món està basat en la nostre subjectivitat, és a dir, tot i que potser un infant sap que hi ha continents i ha vist el món representat en els mapes, ell el segueix representant com creu, ja que en aquest cas la subjectivitat predomina sobre la realitat. Els infants dibuixen  intuïtivament els continents separats reflex del fet que, tot i ser petits, ja tenen una idea de que en aquest món vivim en una societat separatista on les persones ens passem el dia categoritzant als altres per la seva religió, cultura, forma de ser... 

Tercera imatge: aquesta en comptes de ser una imatge era la historia d'una granota la qual sense adonar-se la couen en aigua bullint ja que a poc a poc la granota es va acostumant a l'aigua cada cop més calenta fins que al final ja no hi pot fer res. La historia acaba dient que si a la granota l'haguessin posat directament a l'aigua bullint s’hagués adonat i hagués lluitat per salvar-se.
Aquesta historia és una metàfora sobre com està la societat actualment. Estem, desafortunadament, tan acostumats a les desgracies que ja no les veiem amb la importància que realment tenen de tal manera que, igual que la granota, ens anem acostumant fins que al final no podem fer res.

Per aquest motiu com a mestres cal que donem eines als infants per a que puguin crear la seva pròpia consciència social i d’aquesta manera siguin capaços de lluitar, defensar i conèixer la importància d’aquest món.

Per tant, tal i com hem comentat a classe, cal que els infants aprenguin a crear la seva pròpia pedagogia critica (capacitat de prendre decisions) per tal que sàpiguen i pugin actuar a temps i no ser com la granota que de tant acostumar-se va acaba bullida.

Ara bé, per a que les infants aprenguin aquesta pedagogia critica primer cal que, com a futures mestres, nosaltres aconseguim sortir d'aquesta cassola i comencem a prendre més seriosament tot allò que passa al nostre voltant. És hora de treure'ns la bena dels ulls.
Per conscienciar als infants cal, primer, conscienciar-nos a nosaltres mateixos.

Quarta imatge: en aquesta podem veure diferents imatges que representen el temps. Ens trobem que existeixen tres nivells de temps: el personal, el social i l’històric.

Les persones hem d’aprendre a conciliar aquest tres temps i crear una bona interrelació per tal que les nostres vivències siguin profitoses.

A partir d’aquest tres temps em plantejo: es podria crear un nou rellotge? Un nou rellotge que no fos tou com el de Dalí o antic com el de sorra sinó que tingués la forma adequada per adaptar-se a aquesta nova societat i als canvis constants que estem vivint. Un rellotge on els tres temps anteriors, sobretot el personal i el social estiguessin completament interrelacionats.

Cinquena imatge: en aquesta imatge es representen diverses fotografies que parlen de l’espai. D’aquest espai hi ha tres tipus: el viscut, el percebut i el representat.

Cal entendre la gran importància que té en la nostre societat no tan sols aquell espai on ens movem cada dia, sinó tot allò que ens arriba per les noves tecnologies.
El concepte d’espai actualment ja no te límits “pots trobar-te en qualsevol lloc en qualsevol moment”.
Els alumnes d’avui en dia són infants amb una visió molt més amplia del món de la que teníem fa uns anys  a causa de les noves tecnologies, però cal acotar els coneixements d’aquesta visó tan amplia per tal que no siguin tan superflus.

Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió