Didàctica del coneixement del medi natural
Què em quedo de las sessió d’avui?
La segona sessió en gran grup l’hem iniciada mitjançant una reflexió a partir de la pregunta: Que creiem que farem en aquesta assignatura? En aquesta assignatura creixerem com a persones a partir del que sabem, ens agrada... No a partir d’assimilar conceptes. Serà una assignatura vivencial a partir de moltes activitats que ens permetran reflexionar i actuar.
Nosaltres, com a futures mestres, haurem de plantejar a les aules, tal i com es planteja en aquesta assignatura, activitats que permetin als infants créixer i aprendre a partir de les experiències directes amb l’entorn, ja que d’aquesta manera ens trobarem amb constants fons d’emoció i curiositat inesgotables i continues preguntes a les que buscar resposta, aconseguint d’aquesta manera que l’aprenentatge dels nostres infants sigui més significatiu i enriquidor per a ells. Com a futures mestres hem de tenir present que les aules no han de ser un lloc on els infants vagin a seure, escoltar i assimilar conceptes, sinó un lloc de constant experimentació i observació.
A continuació hem realitzat una exercici per reflexionar sobre quina és la metodologia més utilitzada per les escoles a l’hora de posposar i realitzar activitats de ciències. Un cop finalitzada la practica he arribat a la conclusió que la majoria d’escoles utilitzen activitats de demostració on és el mestre qui realitza “l’experiment” amb l’objectiu que els alumnes arribin, mitjançant l’observació, a un coneixement concret que realment no proporciona un significatiu ja que cal tenir present que davant d’una activitat no tots els infants aprenen el mateix, sinó que cada un es centre en allò que més li crida l’atenció.
En aquest cas els infants aprenen a partir d’interioritzar tots aquells conceptes explicats pel mestre i no pas a partir d’implicar-se directament en “l’experiment”.
La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
Arribarà un moment que aquest tipus de model didàctic estigui present en totes les escoles? Com podem aconseguir desfer-nos de les metodologies “obsoletes” com les fitxes per passar a una metodologia basada en l’experimentació?
Puc ampliar alguna de les idees?
La principal característica d’aquesta escola és que no hi ha aules convencionals, sinó quatre espais d’aprenentatge i convivència a partir dels quals els infants poden aprendre, cadascú al seu ritme, a desenvolupar les seves característiques mentals i físiques.
En segon lloc, l’escola és un espai d’acollida i participació pels pares els quals són de gran importància dins del centre.
Així mateix, les escoles amb una pedagogia activa permeten establir una organització dels docents dirigida, per una banda, a eliminar la passivitat dels alumnes i la memorització de conceptes i, per l’altre, a utilitzar una didàctica d’experimentació i resposta on els alumnes són els encarregats de buscar la solució a les preguntes que ells mateixos plantegen. En aquest tipus d’escoles l’infant passa a ser el protagonista del seu propi aprenentatge mentre que el docent passa a desenvolupar la tasca de guia.
Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
Infants experimentant amb elements de la tardor
Didàctica del coneixement del medi social
La sessió d’avui l’hem dedicada a parlar sobre l’àrea de coneixement del medi social a l’educació infantil. Per fer-ho hem observat i analitzat el currículum d’educació infantil en el qual ens hem adonat que hi apareixen una sèrie d’objectius i finalitats per orientar l’acció del docent en les propostes educatives que realitzi.
1) Cal que els mestres siguem coherents entre allò que fem i pensem, per tant ha d’haver una relació entre la teoria i la pràctica.
2) Els mestres hem d’entendre als infants com a subjectes actius, és a dir, saber que posseeixen uns coneixements previs i treballar a partir d’aquests per tal que siguin els mateixos infants qui construeixin el seus propis coneixements. Cal treballar a partir d’una metodologia constructivista en la qual l’infant passa a ser el protagonista del seu aprenentatge mentre el mestre passa a desenvolupar el paper de guia.
3) Els mestres hem de ser capaços de treballa i transmetre als infants una sèrie de valors importants en la primera etapa d’educació infantil, ja que posteriorment seran els que marcaran la forma de ser dels nostres alumnes.
Cal ensenyar-los-hi valors com la solidaritat, el respecte, la empatia, l’autonomia i l’esperit crític, entre d’altres.
4) A més a més, com a mestres hem de deixar els perjudicis de banda, ja que aquests de forma més directe o indirecte afecten als nostres infants. No podem fomentar i treballar valors com la empatia, el respecte o la solidaritat i després nosaltres tenir perjudicis de classe social, ètnia, gènere...
Els mestres ens convertim en un model de referència per a molts infants, per tant cal que tinguem molt presents quines actituds, valors, objectius... volem treballar i mostrar als nostres alumnes ja que seran aquest, juntament amb els de les famílies, els que els infants adoptaran. No podem treballar el valor de la solidaritat i el respecte i posteriorment nosaltres a l’aula discriminar algun alumne. Cal ser coherents entre tot allò que fem i pensem tenint en compte que els alumnes aprenen allò que veuen i experimenten en ells mateixos.
La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
Puc ampliar alguna de les idees?
A parir de la lectura de Benjam, Pilar. (1997). Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria. Barcelona: ed. Horsori. M’he adonat que una de les principals finalitats que tenen les ciències socials és aconseguir una educació que ens guiï cap al canvi, una educació que desenvolupi l’esperit crític dels nostres infants davant del món, en definitiva aconseguir, tal i com expressa el títol del capítol, una educació per la democràcia.
Puc ampliar alguna de les idees?
A parir de la lectura de Benjam, Pilar. (1997). Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria. Barcelona: ed. Horsori. M’he adonat que una de les principals finalitats que tenen les ciències socials és aconseguir una educació que ens guiï cap al canvi, una educació que desenvolupi l’esperit crític dels nostres infants davant del món, en definitiva aconseguir, tal i com expressa el títol del capítol, una educació per la democràcia.
1) Respectar la dignitat d’un mateix i dels altres. Aquesta dignitat suposa reconèixer la igualtat i la llibertat de de totes les persones.
2) Educar en la participació. En aquest cas la participació s’entén com a la cooperació i el treball conjunt entre totes les persones per tal de poder arribar a un consens just i igualitari per tothom.
Dins del valor de la participació trobem altres valors com la tolerància i el diàleg, és a dir, tothom té dret a expressar la seva opinió i a ser escoltat.
3) Identificar, valorar, y comprendre els trets distintius i plurals de les comunitats amb les que l’alumne s’identifica, alhora que també es valoren i identifiquen les característiques d’altre comunitats.
4) Cuidar i valorar la herència natural que hem rebut. En aquest cas aquest valor fa referencia al fet que els alumnes han d’entendre el valor de la natura i aprendre a protegir-la i cuidar-la a partir d’adoptar accions ecologistes com reciclar, reutilitzar, no malgastar les recursos no renovables...
Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
En aquest cas he triat un video titula: “los otros niños del mundo” on surt una cançó acompanyada d’imatges que fomenta i treballa el valor de la igualtat i el respecte ja que, com he comentat en el primer apartat, són dos dels valors primordials que cal mostrar als nostres infants.
En aquest cas he triat un video titula: “los otros niños del mundo” on surt una cançó acompanyada d’imatges que fomenta i treballa el valor de la igualtat i el respecte ja que, com he comentat en el primer apartat, són dos dels valors primordials que cal mostrar als nostres infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario