Avui hem iniciat l'assignatura de Didàctica del coneixement del medi natural i social.
Com és el primer dia hem començat la classe amb una presentació sobre la metodologia, els objectius, les activats... que realitzarem durant el curs. A continuació ja ens hem endinsat en les dues primeres classes en gran grup.
Didàctica del coneixement del medi natural
Què em quedo de las sessió d’avui?
La classe d'avui l'hem iniciada a partir d'una activitat en la qual calia escriure un breu text, a nivell individual, sobre el treball del medi que ens agradaria fer amb els infants. A continuació, en petits grups, hem exposat les nostre idees i hem buscat 5 paraules que recollissin les idees comunes de tots els membres.
Aquestes 5 paraules són: Experimentar, descoberta, despertar la curiositat, observar i gaudir.
Finalment hem penjat aquestes 5 paraules en un moral, però separant-les els criteris següents:
- Maneres de col·laborar.
- Maneres de sentir.
- Maneres de pensar.
- Maneres d'actuar.
- Maneres de comunicar.
Aquestes cinc “maneres” són els cinc eixos principals que cal treballar amb els infants a l'aula. Ara bé, a partir de penjar els cartonets amb les paraules ens hem adonat que no els hi donem la mateixa importància a tots, ja que l'apartat de comunicació, per exemple, era un del més fluixos. Per aquest motiu, com a futurs mestres cal que tinguem molt presents aquest eixos per tal de treballar-los tots i d'una forma equitativa amb els infants.
La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
La principal pegunta que em ve al cap després de la sessió d'avui és: com es pot fer per millorar aquests apartats més fluixos com la comunicació? Com es pot ajudar als infants a ser capaços de comunicar-se i sentir quan nosaltres som els primer que no ho fem i ens costa?
Puc ampliar alguna de les idees?
L’altre dia mentre buscava una imatge o video que expresses la idea central de la sessió vaig trobar un article de psicologia titulat “La comunicació, una necessidad de la escuela de hoy”.
En aquest vaig centrar-me principalment en l’apartat” la comunicación en las aules” ja que com a futura mestre era el que més proper quedava a la meva professió. A partir d’aquest apartat he pogut conèixer els 3 models d’educació associats als models de comunicació segons la classificació de J.Díaz Bordenave (Ojalvo,1995).
- Educació amb èmfasis en els continguts: El mestre assumeix el rol protagonista com a transmissor dels coneixements mentre que l’estudiant es col·locat en una posició d’ignorància.
- Educació amb èmfasis en els efectes. Representa un intent d’activar l’educació a partir de la introducció de mitjans tècnics. Tot i així el mestre segueix tenint el rol protagonista i la comunicació és unidireccional.
- Educació amb èmfasis en el procés: La comunicació en aquest model és un procés interactiu ja que s’estimula el intercanvi d’informació entre alumnes i professors i entre els propis alumnes.
Actualment a les nostres aules encara tenen molt pes els dos primer models per aquest motiu és essencial que com a futurs mestres ens conscienciem de la importància d’una bona comunicació dins les aules i recordem que els infants són els principals protagonistes dins les aules.
Imatge o un dibuix que expressi la idea central de la sessió
REFLEXIÓ SOBRE 5 IMATGES
Primera imatge: en aquesta primera imatge es podien observar diferents formes de xarxa. La societat és una gran xarxa on tots els individus estem connectat i per tant, cada fet i circumstància afecta de forma positiva o negativa als altres. Cal ser conscients que no estem sols, sinó que convivim amb un gran nombre de persones diferents a nosaltres però que són qui ens permeten créixer i evolucionar.
Crec que tots estem lligats d'una manera o altre i per tant cal tenir presents les conseqüències dels nostres actes no únicament a nivell individual. Per aquest motiu cal que aprenguem i alhora, ensenyem als infants a saber conviure, treballar col·lectivament.... Fer-los entendre que d'una manera o altre tots estem connectats.
Segona imatge: en aquesta es podia observar el dibuix d'un món en el qual no s'apreciaven els continents, sinó que estava format per espais de terra sense un ordre ni una situació concreta.
El principal interrogant que em sorgeix a partir d’observar les diferents imatges és: com representem el món?
A partir d'aquesta imatge i d’allò comentat a classe, considero que les formes com els infants o fins i tot els adults representem el món està basat en la nostre subjectivitat, és a dir, tot i que potser un infant sap que hi ha continents i ha vist el món representat en els mapes, ell el segueix representant com creu, ja que en aquest cas la subjectivitat predomina sobre la realitat. Els infants dibuixen intuïtivament els continents separats reflex del fet que, tot i ser petits, ja tenen una idea de que en aquest món vivim en una societat separatista on les persones ens passem el dia categoritzant als altres per la seva religió, cultura, forma de ser...
Tercera imatge: aquesta en comptes de ser una imatge era la historia d'una granota la qual sense adonar-se la couen en aigua bullint ja que a poc a poc la granota es va acostumant a l'aigua cada cop més calenta fins que al final ja no hi pot fer res. La historia acaba dient que si a la granota l'haguessin posat directament a l'aigua bullint s’hagués adonat i hagués lluitat per salvar-se.
Aquesta historia és una metàfora sobre com està la societat actualment. Estem, desafortunadament, tan acostumats a les desgracies que ja no les veiem amb la importància que realment tenen de tal manera que, igual que la granota, ens anem acostumant fins que al final no podem fer res.
Per aquest motiu com a mestres cal que donem eines als infants per a que puguin crear la seva pròpia consciència social i d’aquesta manera siguin capaços de lluitar, defensar i conèixer la importància d’aquest món.
Per tant, tal i com hem comentat a classe, cal que els infants aprenguin a crear la seva pròpia pedagogia critica (capacitat de prendre decisions) per tal que sàpiguen i pugin actuar a temps i no ser com la granota que de tant acostumar-se va acaba bullida.
Ara bé, per a que les infants aprenguin aquesta pedagogia critica primer cal que, com a futures mestres, nosaltres aconseguim sortir d'aquesta cassola i comencem a prendre més seriosament tot allò que passa al nostre voltant. És hora de treure'ns la bena dels ulls.
Per conscienciar als infants cal, primer, conscienciar-nos a nosaltres mateixos.
Quarta imatge: en aquesta podem veure diferents imatges que representen el temps. Ens trobem que existeixen tres nivells de temps: el personal, el social i l’històric.
Les persones hem d’aprendre a conciliar aquest tres temps i crear una bona interrelació per tal que les nostres vivències siguin profitoses.
A partir d’aquest tres temps em plantejo: es podria crear un nou rellotge? Un nou rellotge que no fos tou com el de Dalí o antic com el de sorra sinó que tingués la forma adequada per adaptar-se a aquesta nova societat i als canvis constants que estem vivint. Un rellotge on els tres temps anteriors, sobretot el personal i el social estiguessin completament interrelacionats.
Cinquena imatge: en aquesta imatge es representen diverses fotografies que parlen de l’espai. D’aquest espai hi ha tres tipus: el viscut, el percebut i el representat.
Cal entendre la gran importància que té en la nostre societat no tan sols aquell espai on ens movem cada dia, sinó tot allò que ens arriba per les noves tecnologies.
El concepte d’espai actualment ja no te límits “pots trobar-te en qualsevol lloc en qualsevol moment”.
Els alumnes d’avui en dia són infants amb una visió molt més amplia del món de la que teníem fa uns anys a causa de les noves tecnologies, però cal acotar els coneixements d’aquesta visó tan amplia per tal que no siguin tan superflus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario